Ferran Martí va néixer a Sabadell (Barcelona – Espanya) el 7 de març de 1943.

De petit somiava amb un piano o amb una guitarra, però els reis d’aquell any anaven una mica justos i tan sols van poder portar-li un estoig d’aquarel•les. Ferran tenia nou anys i feia els seus primers quadres en els culs de les caixes de fruita. Tota una vida dedicada a l’observació dels tons rosats de les parets blanques durant una posta de sol i la subtil transparència de les ombres sobre els objectes, i és que «pintar del natural necessita moltes hores de vol» per veure el costat pictòric del paisatge.

Afincat des de 1970 a Sant Cugat, Martí dedica deu hores diàries a la pintura. Alternant al llarg de la seva carrera la pintura al natural amb la pintura dintre de l’Estudi. Darrerament , i després de passar quasi vint anys sortint cada dia amb el seu cavallet a buscar el tema per pintar a les rodalies del seu domicili, va decidir tornar a pintar a l’Estudi ajudat per apunts i fotografies. Això li ha permès poder pintar qualsevol indret que el motivi per llunyà que aquest sigui. (Cuba, Egipte, Marroc i sobre tot recons de França i especialment de la Provença, país del qual es confessa enamorat).

Molts pobles del Vallès Occidental com Mura o Rellinars han estat escenaris del seu cavallet. Així com el Penedès on també va passar anys pintant. Li agrada pintar paisatges humils, racons rurals, carrerons perduts que troba passejant. Cerca volums i llums determinades i quan un detall li crida l’atenció planta els seus estris i pinta.

Pot passar tres o quatre anys en un indret retratant tots els seus aspectes. «Puc fer 15 o 20 quadres diferents d’un mateix lloc dedicant una mitjana de setanta hores per tela. Necessito temps per fer-me meu el paisatge, per entrar dins la llum del tema i de la manera de ser del poble. La pintura és com l’amor. Per fer alguna cosa interessant has d’estar enamorat del motiu que pintes. Si ho aconsegueixes, sempre trobes coses noves que et cridin l’atenció.»

El domini de la llum és una de les característiques de la seva obra i ha estat molt elogiada pels crítics. «Em comparen amb els paisatgistes catalans de principi de segle i potser sí que tenim la mateixa filosofia: traiem la inspiració del mateix lloc.» La llum fa que la pintura de Ferran Martí sigui forta, valenta, sincera i càlida a la vegada.

Dels seus contemporanis, fora de classificacions estilístiques, li agraden els bons pintors, els que fan una pintura sincera «i, generalment no són els que estan a dalt de tot».

La seva pròpia galería.

Ferran Martí ha fet Exposicions tant individuals com col•lectives a diverses Galeries de Catalunya i de diferents llocs d’Espanya, però fa més de vint anys que va marxar, dels circuits tradicionals de l’art. Té el seu estudi-galeria a la Plaça Gorina de Sant Cugat. Allà ven el que pinta sense encarir l’obra i sense les exigències de les sales d’Art. «A França, molts artistes tenen la seva pròpia galeria i viuen de la seva obra tot l’any. La venda directa no encareix el quadre amb comissions d’intermediaris i dóna llibertat al pintor per realitzar la seva obra sense acomodar-la als gustos dels galeristes.» Ferran ha aconseguit viure fent el que més li agrada: pintar.